Resultats de la cerca

Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber…

Profund coneixedor de les literatures grega i llatina, escriví el Liber Isottaeus 1450-51, d’inspiració ovidiana, Hesperis i d’altres

Estudià els clàssics, traduí la Ciropèdia de Xenofont i escriví una sèrie de tractats en forma de diàleg Liber facetiarum 1438-52, etc

Cristià d’origen grec, contribuí eficaçment a la difusió de la ciència grega al món oriental amb nombroses traduccions a l’àrab Molt probablement és apòcrifa la traducció Liber Coste ben Luce de physicis ligaturis , que hom atribueix a Arnau de Vilanova

És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo

Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou i a Magúncia, amb Salzinger Ocupà una càtedra lulliana a la Universitat de Mallorca, i posteriorment fou nomenat lector de la de Salamanca, on fundà un nucli lullià Defensà l’origen diví de la doctrina lulliana És autor de Liber apologeticus artis magnae BRaymundi Lullii Salamanca, 1746, d’una versió castellana de la Doctrina pueril de Llull i d’una introducció a l’art lulliana

Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium effectuum…

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions…

Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad…