Resultats de la cerca

Fou un dels promotors de la segona lliga atenesa Dirigí l’exèrcit després de trencada la pau d’Antàlcides 387 aC Enviat el 371 aC a fer la pau amb Esparta enfront de Tebes, fou condemnat a mort pel fracàs de les gestions Aconseguí de fugir, però en tornar a Atenes fou executat

Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932

Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme De arte…

Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…

La seva primera actuació política, contra Filip de Macedònia, consistí a organitzar una lliga de les ciutats gregues contra Macedònia, però, defraudat davant l’individualisme d’aquestes, afavorí una política d’aliança amb Filip Intervingué en l’anomenada pau de Filòcrates 346, on obtingué promeses de tolerància i diàleg per part de Filip Aquesta actitud li ocasionà l’acusació de traïció per part del seu rival Demòstenes, i s’establí la pugna entre dues concepcions la lluita contra Macedònia per la defensa de la democràcia d’Atenes Demòstenes i l’aliança com a mitjà de la unificació grega…

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es doctorà a Madrid el 1902 i fou catedràtic d’ètica a la UB 1912-49 Participà en l’ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya 1922, i formà part de diverses institucions científiques i culturals Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de…

Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins el 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l' Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de Jeanne…