Resultats de la cerca

La seva poesia gira entorn d’una idea còsmica de l’univers Poemele Luminii ‘Poemes de la llum’, 1919, etc Escriví nombroses obres filosòfiques que parteixen, en certa manera, de l’idealisme alemany Censura transcendentǎ 1934, etc

Combinà l’empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l’idealisme hegelià Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l’absolutisme A System of Logic 1843 traducció castellana feta a Barcelona, el 1853 és un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals segons ell són producte de l’únic procés lògic vàlid, la inducció , de la qual estudia detingudament els mètodes experimentals que…

Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de distanciar-se…

El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid

Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo ,  Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic segles XVIII…

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras i Artau i JMFont i Puig a Madrid ho fou d’Ortega y Gasset, Zubiri, García Morente i Julián Besteiro S'inicià, el 1933, en la docència com a catedràtic de l’Institut Salmerón, on exercí també com a director Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 i secretari de la Fundació Bernat Metge 1938-39 Exiliat, s’establí a Mèxic, on des de 1940 fou professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fou un dels fundadors de la revista “Filosofía y Letras”, i el…

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

D’orientació mecanicista, valorà alhora els aspectes psicològics i combaté el vitalisme Estudià les relacions entre els processos fisiològics i les activitats psicològiques i morals Professor d’higiene a París durant la Revolució, i més tard de clínica a l’École de Médecine, és autor de Rapports du physique et du moral de l’homme 1802 i Lettres sur les causes premières 1806

Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894