Resultats de la cerca

L’àmbit de l’ens és el d’allò que apareix mentre que l’ésser seria allò que possibilita tota aparició La investigació sobre l’ens té un caràcter òntic i és el dir sobre el món que pròpiament constitueix la ciència, mentre que l’ésser és l’objecte propi de l’ontologia, la metafísica entesa en el seu sentit més radical

Es diferencia de la natura pel fet que aquesta constitueix el supòsit en espècie, mentre que el supòsit —com allò que té natura— constitueix més aviat l’individu concret

Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics

Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies

Sovint hom contraposa funció a substància, en el sentit que la primera comporta un caràcter dinàmic intrínsec, mentre que la segona és més aviat estàtica Tanmateix, hom ha afirmat també que el concepte de funció és el fonament del concepte de substància, i viceversa així, hom considera la funció com a funció d’una substància i la substància com a fruit de conceptualitzar una funció determinada

Ocupà diversos càrrecs en la milícia i publicà diferents estudis de ciència militar sobre història, política, sociologia i filosofia Filosòficament professà un monisme positivista Der positive Monismus, 1899 Positive Ethik , 1901, mentre que en sociologia —disciplina que considerà com a civilitzadora i que orientà en sentit evolucionista— abordà el problema del conflicte entre interessos individuals i socials sociologia dels interessos i influí en la primera sociologia nord-americana

El lliure albir es distingeix de la llibertat en el fet que aquesta és orientada al bé, mentre que el lliure albir és la capacitat de decidir independentment dels valors de la cosa elegida lliure albir d’indiferència , raó per la qual Agustí afirmà que l’home és lliure segons l’ús bo o dolent que faci del lliure albir, i Tomàs d’Aquino l’identificà amb la voluntat

En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit

L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827