Resultats de la cerca

Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle…

Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…

Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent

En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme

Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic 1985-2007 Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín És membre de la Societat Catalana de Filosofia Institut d’Estudis Catalans i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves obres cal esmentar Falange y filosofía 1976, El espíritu y la vida en Max Scheler 1982 i Les arrels romàntiques del present 1997

Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona

Ensenyà a les universitats de Torí i Bolonya Arran del feixisme emigrà 1938 a l’Argentina, on ensenyà a les universitats de Tucumán i Córdoba Hom no el pot adscriure a una escola determinada, ja que les seves idees parteixen de la mateixa natura canviant de la filosofia, entesa com un intent de donar resposta a uns problemes permanents Mostrà un interès especial per la filosofia grega antiga, el període modern Descartes, Hobbe, Condillac i pel marxisme, del qual destacà els aspectes més dinàmics Escriví, entre d’altres, Un psicologo associazionista EB de Condillac 1902, Saggi per…

Estudià a la Universitat de Harvard, d’on fou professor de matemàtiques i de filosofia natural des del 1926 Treballà sobre les propietats elèctriques, tècniques i mecàniques de més de dues-centes substàncies, a pressions d’unes 20 000 atmosferes El 1946 rebé el premi Nobel de física Aprofundí la metodologia científica, des d’un punt de vista operacional, que aplicà a la física moderna i que ha estat usada consistentment en l’anàlisi experimental de la conducta —B Fred Skinner 1931 féu la primera aplicació sistemàtica de l’operacionisme a conceptes psicològics— Escriví The Logic of …