Resultats de la cerca

El bloc ideològic més constant és constituït per les tesis de la unitat del saber filosoficoecològic, l’exemplaritat, la primacia de la voluntat sobre la intelligència tant en Déu com en l’home, la necessària illuminació divina de l’enteniment humà per a assolir veritats absolutes de qualsevol ordre, el pessimisme sobre les possibilitats morals de la natura humana i la consegüent preeminència de la gràcia, l’espiritualitat mística La indiscutida autoritat d’Agustí durant tota l’alta edat mitjana fa que aquest corpus doctrinal aparegui en gairebé tots els seus principals representants Al s…

El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic

Per a Aristòtil i fins a l’època moderna, els axiomes eren els principis evidents i irreductibles que constituïen els fonaments d’una ciència Actualment, sota la influència de la matemàtica moderna, els axiomes són els enunciats primitius anomenats també, a vegades, postulats acceptats com a vàlids sense provar-ne la veritat, dels quals deriven d’altres proposicions que s’organitzen en un sistema

Llicenciat en teologia 1854 amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina 1854-57 i a Rotterdam 1857-65 Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895 Les seves publicacions abracen un camp amplíssim història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc

Per a alguns filòsofs representa un bon resum de l’estat del pensament del s XX, de la mateixa manera que la mort de Déu representa la idea fonamental de la filosofia del s XIX Hom pot trobar aquesta sentència en les obres de dos filòsofs ben diferents, Heidegger i Foucault El primer utilitza aquesta expressió en l’obra Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, tot i que de manera indirecta en el transcurs de la seva exegesi de les cartes del comte York Heidegger vol fer palesa la caducitat de la noció d’un subjecte separat del món —com s’esdevé com a mínim des de Descartes— i reafirmar la…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980,…

Hom parla, en aquest sentit, de la dada sensible, de la dada de l’existència en general facticitat i, en la filosofia moderna, de la dada de la consciència

Frare dominicà, mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus Barcelona, 1762

Molt influït pel corrent hegelià, considerà la història com a procés de l’esperit Posteriorment es decantà cap a l’empirisme Escriví Geschichte der neueren Philosophie ‘Historia de la filosofia moderna’, 1854-77, en sis volums

Pertangué a l’escola filosòfica de Leibniz i Wolff És conegut per la seva obra Aesthetica 1750-58 És considerat el fundador de la moderna estètica com a disciplina filosòfica autònoma i sistematitzada a la qual donà nom