Resultats de la cerca

Estudià filosofia a Suïssa 1887-1906 i participà després a Rússia, com a menxevic, en l’activitat revolucionària Professora a la Universitat de Moscou des del 1920, en la interpretació del materialisme dialèctic propugnà la direcció “mecanicista” enfront d’Abram Moisejevič Deborin, i més tard hagué de rectificar

Considerat el seguidor de Confuci més destacat, difongué una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud i que defuig l’excessiu utilitarisme de Confuci L’home, bo per natura, ha de conrear fins a llur perfecció les quatre virtuts fonamentals benevolència, rectitud, decòrum i coneixement Un dels “Quatre llibres” del confucianisme porta el seu nom

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes , adreçats a Francesc…

Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus deixebles Sembla,…

La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…

Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat

Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553

El 1967 es graduà a la Universitat de Harvard, i el 1972 hi obtingué el doctorat en fiolosofia, que també obtingué a la Universitat d’Oxford el 1975 Convertida del protestantisme al judaisme, exercí la docència a Harvard fins el 1984, i posteriorment a la Brown University, on ha estat professora de filosofia, filologia clàssica i literatura comparada Des del 1995 és professora d’ètica i filosofia del dret a la Universitat de Chicago Collaboradora de l’economista Amartya Sen als anys vuitanta, els seus interessos se centren en l’ètica, la teoria de la justícia, la multiculturalitat, el gènere…

Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…