Resultats de la cerca

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dona nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark…

Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…

Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…