Resultats de la cerca

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000…

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975

Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893

El tipus d’activitats i de resultats que se'n deriven constitueix, segons Kuhn, la Ciència normal , que rebutjarà tota explicació o teoria incompatible amb el paradigma vigent A mesura que s’acumulin els problemes que hom no pugui resoldre mitjançant aquest, s’iniciarà un procés de modificació del paradigma que eventualment conduirà a la seva substitució per un de nou És un concepte que, si bé ha estat molt utilitzat, ha rebut també nombroses crítiques per la seva ambigüitat

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i…

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…

Oficial de la marina, participà en l’expedició de Suez 1956 Parallelament a la carrera naval, estudià lletres a l’École Normal de París i el 1955 guanyà el concurs per a l’ensenyament públic superior agrégation en filosofia L’any 1968 obtingué el doctorat en lletres amb la tesi doctoral Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques Professor d’història de les ciències a la Sorbona des del 1968, on desenvolupà la carrera acadèmica, fou influït per Leibniz, Auguste Comte, Henri Bergson, Gaston Bachelard i pels debats amb Michel Foucault i amb René Girard durant les estades com a…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…