Resultats de la cerca

Com a contraposat a subjecte, l'objecte pot ésser entès en un sentit realista la cosa existent amb independència que sigui coneguda, fenomenològic la cosa en tant que coneguda o cognoscible, idealista la cosa com a establerta i configurada per l'esperit o subjectivista la cosa que hom es representa o pensa, sense, però, que existeixi realment Així mateix, l'anomenada  teoria de l’objecte sol distingir diversos tipus d'objecte els objectes reals físics o psíquics, els objectes ideals inespacials, intemporals i mancats d'interacció objectes matemàtics, relacions ideals, etc, l'objecte l'ésser…

La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials

Recorregué diversos països mediterranis i colleccionà objectes d’art, medalles, manuscrits, etc Escriví uns Comentarii, l’original dels quals desaparegué en un incendi, el 1514

Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques , acústiques, etc així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives , etc Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o intellectual, i interna o externa— d…

Consisteix en un conjunt de conceptes estructurats de manera que les arrels indiquen els principis, el tronc, una ciència, i les branques flors i fruits, els objectes d’aquesta per exemple, l’ Arbre de Ciència , 1295

També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…

Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…

Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat

A partir de les matemàtiques, Russell vol oferir un llenguatge perfecte i ideal, basat en la lògica formal, el qual reflecteix en les seves estructures la mateixa estructura del món real Dos principis regeixen l’anàlisi russelliana primer, la reducció de les proposicions complexes o moleculars a simples o atòmiques, les quals enuncien fets elementals i de les quals depèn la veritat o la falsedat d’aquelles segon, la reducció dels coneixements per descripció a objectes i fets primers que són els coneguts immediatament by acquaintance , i que en la metafísica de Russell i de…

Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant…