Resultats de la cerca

El fil de l’argumentació no era dut pel mestre, sinó per algun dels presents Acabada la disputa, el mestre recollia ordenadament els arguments i els discutia de nou

Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc

Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc

Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme característic

Graduat el 1933 a la Universitat d’Oslo, amplià estudis a París i Viena, on entrà en contacte amb el neopositivisme del cercle de Viena i on es doctorà el 1936 Posteriorment fou professor de filosofia a la Universitat d’Oslo de 1939 a 1940 i hi fou el capdavanter d’un grup de filòsofs afí en interessos i mètodes a la filosofia analítica Des d’aquesta posició, el seu pensament evolucionà vers un escepticisme holístic influït per Baruch de Spinoza L’èmfasi en les interconnexions com a element constitutiu essencial de la realitat el portà a interessar-se per l’ ecologia i a desenvolupar el…

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes ,…

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les edicions que…