Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Dasein
Filosofia
Terme comú en la filosofia de l’existència, de significació, però, molt diversa.
Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel
teoria
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.
Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una respectiva…
principi de contrarietat
Filosofia
Enunciat que estableix la impossibilitat que dues proposicions contràries siguin veritables totes dues, però sí que poden ésser falses.
ontològic | ontològica
Filosofia
Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home.
S'oposa tant a òntic com a lògic
abducció
Filosofia
Segons la filosofia de Pierce, hipòtesi explicativa inferida a partir d’una sèrie de dades, però de naturalesa qualitativament diversa de la que resultaria de la simple inducció.
sentit comú
Filosofia
Psicologia
Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
Més que no pas d’un òrgan, es tracta d’una funció
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat
formalment
Filosofia
Terme amb què hom expressa que un contingut és inclòs d’una manera pròpia i específica en un concepte, és a dir, entenent aquest com a tal.
Hom sol contraposar-lo a materialment l’ésser i el bé són materialment idèntics però formalment diferents, a virtualment l’efecte és inclòs virtualment, però no formalment, en la causa i a eminentment la racionalitat pertany formalment a l’home i eminentment a Déu