Resultats de la cerca

Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua 1940-48 i Torí 1948-84 Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia” Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia De la seva obra hom pot esmentar La filosofia del decadentismo 1944,…

Doctor en dret per la Universitat de Viena sota la direcció de Hans Kelsen i Othmar Spann L’any 1938 fugí d’Alemanya i s’installà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 Fou professor de ciència política a les universitats de Viena, Luisiana, Munic i Stanford Les seves obres principals han tingut ressò pels seus estudis sobre el gnosticisme, l’alienació, el seu tractament de les religions i la política, sobretot en l’estudi de la generació de la violència política i la devastació resultant dels règims totalitaris Entre d’altres, destaquen The New Science of Politics 1952 i els sis volums…

Professor de dret i filosofia a les universitats de Pennsilvània 1969-74, Yale 1974-82 i Columbia 1982-87, des del 1987 és professor de dret i ciències polítiques a la Universitat de Yale Els seus camps d’estudi són el dret constitucional, la filosofia política i legal, el dret del medi ambient, el dret de la propietat i el dret tributari És considerat un dels pensadors actuals més importants en teoria política i constitucional La seva teoria parteix d’una anàlisi molt depurada de la història constitucional i política dels EUA, en què estudia els…

Professor a la Universitat de Harvard Autor d' A Theory of Justice 1971 i Political Liberalism 1993, obres cabdals en l’àmbit de la filosofia política La seva teoria es fonamenta en la pretensió d’assolir uns principis de justícia plenament aplicables en un àmbit pràctic i compatibles amb la política liberal També publicà The Law of Peoples 1999 i Justice as Fairness, a Restatement 2001

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de…

De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la…

Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…

Catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona, la temàtica marxista constitueix un dels seus camps de reflexió permanents, així com la filosofia moderna, temes sobre els quals ha publicat estudis monogràfics i ha preparat en castellà traduccions i edicions d’importants textos clàssics d’aquest període Sense abandonar l’enfocament històric, el seu interès s’ha desplaçat cap a qüestions que cobreixen els diferents aspectes de la ciutat i de l’ordre polític Ha publicat, entre d’altres El concepto de praxis en el joven Marx 1975, Filosofía marxista manual de…

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del…