Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cirenaic | cirenaica
Filosofia
Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene a la darreria del segle IV aC.
De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme
saber
Filosofia
Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú , basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic o saber en sentit estricte, rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic , arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material la tècnica, en general, bé que també pot referir-se a l’espiritual com és ara l’ascètica, un saber culte , fonamentat en l’…
Francis Bacon

Francis Bacon
Filosofia
Història
Filòsof i home d’estat anglès, baró de Verulam i vescomte de Saint Albans.
Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…
hermenèutica
Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…
Sòcrates

Rèplica romana del segle I dC d’un bust grec de Sòcrates (Museu Nacional de Nàpols)
Ian Scott (CC BY-SA 2.0)
Filosofia
Filòsof grec.
Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…
Maquiavel

Retrat de Maquiavel per Santi di Tito (segona meitat del segle XVI)
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut als Països Catalans el polític i escriptor florentí Niccolò Machiavelli.
Fou canceller de la república florentina 1498 Resten relacions de la seva activitat diplomàtica, fonamentals en la maduració de la seva reflexió teòrica Descrizione del modo tenuto dal duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli 1503, Ritratto delle cose della Magna 1508 i Ritratto delle cose di Francia 1510 El 1512, essent novament Florència sota l’autoritat dels Mèdici, fou apartat dels càrrecs públics i fou exiliat a aquesta època pertanyen les seves obres més importants Il principe, els Discorsi sulla prima deca di Tito Livio i La mandragola , peça cabdal del teatre italià El 1519…
Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich W. Nietzsche segons un dibuix de John Philipp
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…
escola fenomenològica
Filosofia
Moviment filosòfic que té com a base el mètode fenomenològic (iniciat per F. Bretano, desenvolupat per E. Husserl i perfeccionat per M. Scheler i N. Hartmann) i es caracteritza per l’èmfasi en la descripció dels fenòmens, es defensa de prejudicis de sistema i s’obre a la interrelació dels problemes.
Com a seguidora de Husserl, l’escola s’adhereix a suggeriments d’aquest, però en foragita les implicacions idealistes Com a òrgan d’expressió, tingué, del 1913 al 1940, el Jahrbuch für Philosophie und Phänomenologische Forschung ‘Anuari de filosofia i d’investigació fenomenològica’, fundat per Husserl, i des de l’any 1940 té la revista nord-americana Philosophy and Phenomenological Research
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…