Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Zoltán Kodály

Zoltàn Kodály(esquerra),amb J. Roch i M. Capdevila
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques…
Jeroni Conques i Garcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Història
Erasmista i traductor.
Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb…
,
neohegelianisme
Filosofia
Moviment filosòfic estès, a la darreria del segle XIX i l’inici del segle XX, sobretot a Anglaterra (F.H. Bradley) i a Itàlia (B. Croce i G. Gentile), el qual suposà un retorn a Hegel, interpretat primordialment com a pensador romàntic.
Cal distingir el neohegelianisme de l’anomenada Renaissance de Hegel, moviment centrat en la Fenomenologia de l’esperit hegelianisme
modernitat
Filosofia
Conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat, l’edat mitjana o el període clàssic.
Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…