Resultats de la cerca

Oposat al mecanicisme i també conegut amb el nom de neovitalisme , fou defensat per JReinke 1849-1931, Jvon Uexküll 1864-1944 i, sobretot, Hans Driesch, així com, bé que no tan enèrgicament, per diferents biòlegs JBSHaldane, ESRussell, Lvon Bertalanffy

Inscrit dins el corrent materialista de la illustració anglesa, estudià l’estructura dels processos fisiològics i llur relació amb els psicològics És conegut com a fundador de l' associacionisme Escriví, en dos volums, Observations on Man 1749

Hom en diu també, en general, reducció fenomenològica Tanmateix, cal distingir entre la reducció eidètica , en què hom prescindeix dels fenòmens o processos particulars per tal d’assolir l’essència, i la reducció transcendental , o reducció fenomenològica pròpiament dita, que prescindeix de l’essència per tal d’assolir el residu fenomenològic de la consciència transcendental

D’orientació mecanicista, valorà alhora els aspectes psicològics i combaté el vitalisme Estudià les relacions entre els processos fisiològics i les activitats psicològiques i morals Professor d’higiene a París durant la Revolució, i més tard de clínica a l’École de Médecine, és autor de Rapports du physique et du moral de l’homme 1802 i Lettres sur les causes premières 1806

El seu punt de partida fou la doctrina del sentit comú dels filòsofs escocesos, de la qual s’apartà després en molts punts i s’acostà a l’empirisme de Hume, que intentà de fonamentar per mitjà d’una anàlisi dels processos psicològics i psicofisiològics Les seves obres principals són Observations on the Nature and Tendency of the Doctrine of Mr Hume 1804 i Lectures on the Philosophy of the Human Mind 1822

Metge, la seva obra principal, De rerum natura iuxta propria principia ‘Sobre la natura de les coses segons llurs propis principis’, 1565, explica la natura de totes les coses —l’ànima humana inclosa— a partir de dos principis actius —calor i fred— i d’un altre de passiu —la matèria—, que determinen tots els processos d’expansió i concentració, de moviment i canvi, etc El seu naturalisme, típicament renaixentista, influí en la filosofia de Giordano Bruno

Deixeble de Lotze, a Göttingen 1885-1914, capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana Professor a Harvard 1885-1914, afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen La seva obra The Philosophy of Loyalty 1908 palesa l’orientació moral de tot el seu pensament Altres obres seves són The Religious Aspect…

Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les…

Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú sensus communis naturae de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa a uns…