Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Basinio Basini
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Profund coneixedor de les literatures grega i llatina, escriví el Liber Isottaeus 1450-51, d’inspiració ovidiana, Hesperis i d’altres
Juan de Mal Lara
Filosofia
Humanista.
Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…
Giuseppe Rensi
Filosofia
Filòsof italià.
Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914,…
Demòstenes
Filosofia
Polític i orador, del dḗmos de Peània.
Ha estat considerat el millor orador d’Atenes i model universal d’oratòria Orfe des de set anys, a divuit hagué d’exigir judicialment dels tutors el patrimoni, ja malmès Estudià retòrica i lleis amb Iseu A vint-i-un anys obtingué el seu primer èxit, en el plet contra els tutors Des d’aleshores féu professió de logògraf Passà 357-352 aC dels discursos privats, escrits per a qui els hi pagava, als discursos públics, és a dir, polítics, i a l’acció oratòria personal La seva eloqüència sembla inspirada en un sentiment ardorós i profund de la grandesa d’Atenes, especialment determinat per la…
Rabindranāth Tagore
Rabindranāth Tagore
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura
Música
Poeta, músic, pintor i filòsof bengalí.
Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…
Henri Bergson
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès, d’origen jueu.
El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes tendències, que…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…
Raimon Panikkar i Alemany

Raimon Panikkar i Alemany
©
Filosofia
Cristianisme
Sacerdot, filòsof i teòleg.
Formació i trajectòria acadèmiques Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker , estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis , la qual el 1944 adoptà el nom d’ Arbor , on collaborà fins…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…