Resultats de la cerca

Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà…

Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…

De família plebea, a Roma adquirí una sòlida cultura literària, científica, filosòfica i jurídica S'inclinà per l’exercici de l’advocacia, que li obria les portes de les magistratures, de l’anomenat cursus honorum Després de la primera defensa, Pro Quinctio 81-80 aC, el 79 aC atacà un favorit de Sulla en la causa Pro Sex Roscio Amerino i fou comptat entre els primers advocats de Roma Assistí a les lliçons dels millors rètors i filòsofs a Atenes, Esmirna i Rodes En l’espai de tretze anys escalà totes les dignitats polítiques nomenat qüestor, exercí 76-75 aC aquesta funció a Lilibèon Sicília,…