Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i compromís polític…
esdevenir
Filosofia
Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.
El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el…
Hermann Cohen
Filosofia
Filòsof alemany, fundador de l’escola neokantiana de Marburg (neokantisme).
Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del sentiment pur…
Herodes Àtic
Filosofia
Literat i orador atenès.
Fou cònsol a Roma 143 A Atenes fundà una escola de retòrica i embellí la ciutat amb obres sumptuoses, entre les quals es destaca l’Odeó, a l’Acròpolis Seguidor de l’aticisme més pur, dels seus escrits només ha restat la declamació De la República , a favor de la guerra
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
Vallabha
Filosofia
Hinduisme
Filòsof i fundador d’una secta vixnuïta.
D’una intelligència prodigiosa, és autor de nombrosos tractats filosòfics, fonamentats en el Vedanta , on sosté un monisme pur śuddh-advaita Oposat a la vida ascètica, predicà una devoció amorosa i joiosa envers Krixna, sota la forma d’amant de les pastores gopī de Mathura Les representacions cultuals d’aquest amor donaren lloc a abusos, i sota aquesta imatge els gurus de la secta reclamaven sovint el dret de cuixa
Pierre Bayle
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760
Giovanni Gentile
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog italià.
Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria…
Gottlob Frege

Gottlob Frege
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic alemany.
Professor a Jena 1879-1918, la publicació del seu primer llibre, Begriffsschrift, eine der arithmetischen nachgebildete Formelsprache des reinen Denkens ‘Ideografia, un llenguatge formalitzat del pensament pur a base del llenguatge aritmètic’, 1879, marca una de les dates principals del desenvolupament de la lògica matemàtica Són contribucions seves la logicització de l’aritmètica, l’argument que la matemàtica es redueix a la lògica, l’elaboració del càlcul proposicional, la noció de funció proposicional i de quantificació i l’anàlisi lògica de la prova Fou, a més, el primer autor que…