Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els pressupòsits per a…
individu
Filosofia
Sociologia
Cadascun dels éssers organitzats, siguin animals o vegetals, respecte a l’espècie a què pertanyen.
apatia
Filosofia
Absència de passions.
En l’estoïcisme i d’altres escoles, virtut suprema del savi per la qual aconsegueix la indiferència respecte als mòbils externs, que li dóna la serenitat de l’ànima
propietat
Filosofia
En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.
Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes
Yang Xiong
Filosofia
Filòsof xinès.
Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort
univocitat
Filosofia
Caràcter universal d’un concepte, en virtut del qual aquest és susceptible d’ésser aplicat a diversos individus en un mateix i únic sentit.
La dificultat d’una predicació unívoca del concepte d’ésser per la qual resta suprimida la transcendència de Déu respecte al món i, alhora, la necessitat d’evitar l’equivocitat segons la qual l’aplicació a Déu d’un concepte equívoc d’ésser equival a la negació de tot coneixement del diví han estat, històricament, els factors determinants de l’afirmació tradicional de l’analogia de l'ens
nihilisme
Filosofia
Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
El corrent nihilista, dogmatització de l’escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l’existència donada per l’Europa cristiana i moderna Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i DIPisarev 1840-68
immanència
Filosofia
Qualitat del que és inherent a un éssers o a un conjunt d’éssers i no és el resultat d’una acció exterior a ells.
Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món
mediat | mediata
Filosofia
Que, respecte a un altre ésser o un altre terme, no es relaciona directament amb aquest, sinó mitjançant un tercer.
comunicació
Filosofia
Sociologia
Acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials.
La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o collectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes signe o símbols símbol La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals siguin escrits o no o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina