Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Saint-Simon

Saint-Simon, litografia d’Engelman (Gabinet d’estampes, Bibliothèque Nationale, Paris)
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom amb què és conegut el pensador francès Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon.
Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les classes ocioses…
Saint-Amand Bazard
Filosofia
Sociologia
Carbonari francès.
Entrà en contacte amb la doctrina de Saint-Simon l’any 1825 Fou redactor de Producteur 1825- 26, d' Organisateur 1828-30 i de Globe 1831 Amb B-PEnfantin fou cap del saintsimonisme , des del desembre de l’any 1829 també en fou el principal teòric gràcies a l’obra Doctrine de Saint-Simon Exposition 1829 A causa de divergències doctrinals, pel desembre del 1831 deixà el càrrec que compartia amb Enfantin
Louis Claude de Saint-Martin
Filosofia
Filòsof francès.
De família noble, fou militar fins el 1771 Conegut també com el filòsof desconegut , el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per JBöhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França A part la seva obra Des erreurs et de la vérité 1775, contra Condillac, cal destacar L’homme de désir 1790, la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française 1795, on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme 1796 i Le ministère de l’homme-esprit 1802
John Lydgate
Filosofia
Humanista anglès.
Monjo del monestir de Bury Saint Edmunds, sojornà un quant temps a París Seguint la tradició de Chaucer, la seva obra es basa, en part, en versions d’humanistes italians Fall of Princes de Boccaccio de De casibus virorum illustrium i The Troy-book d' Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne
saintsimonisme
Filosofia
Sociologia
Doctrina i moviment instituïts pels seguidors de Saint-Simon, després de la seva mort i basant-se en les seves darreres obres, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.
En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc…
Jean Cavaillès
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic francès.
Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947
Julien Offroy de La Mettrie
Filosofia
Metge i filòsof francès.
La publicació de la seva obra materialista Histoire naturelle de l’âme 1745 li féu perdre la collocació de metge de la garde-française Continuador de les teories cartesianes, descriví l’home com a simple màquina material Escriví L’homme-machine 1748, Origine des animaux 1750 i Vénus métaphysique 1752
Félicité-Robert de Lamennais
Filosofia
Història
Política
Pensador i home polític francès.
Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848 fou membre de l…
George Anastaplo
Filosofia
Filòsof i jurista nord-americà.
Estudià amb Leo Strauss , de qui rebé una gran influència, a la Universitat de Chicago, on es graduà el 1960, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial Rebutjat per a la pràctica de l’advocacia pel fet d’ésser considerat simpatitzant del comunisme, després de guanyar-se la vida uns anys com a taxista, el 1971 inicià una carrera acadèmica centrada a la Loyola Chicago School of Law El seu àmbit d’estudi fou la filosofia política clàssica i moderna També feu importants reflexions sobre el dret constitucional americà, en el qual destacà per les seves interpretacions més favorables a les…
Alfred Edward Taylor
Filosofia
Filòsof escocès.
Dintre el neohegelianisme angloamericà, intentà de concretar l’"Absolut” de Bradley com una societat espiritual constituïda per la totalitat orgànica dels individus interrelacionats El seu nom, però, està lligat als escrits d’història de la filosofia grega Entre les nombroses obres, la seva monografia sobre Plató 1927 és clàssica