Resultats de la cerca

La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació…

Bé que nega tant el pessimisme el món no és radicalment dolent com l’optimisme el món no és absolutament bo, el meliorisme es decanta més aviat cap al segon, car pressuposa la intrínseca capacitat del món d’ésser perfeccionat

A diferència de la prova, no sempre és lògicament rigorós

Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents,…

Bé que sovint hom identifica noümen i “cosa en si”, Kant mateix distingí sempre entre l’un i l’altra

El biomorfisme és sovint, però no sempre, una conseqüència del biologisme Un cas palès de biomorfisme, en matèria de ciències socials, és l'organicisme

Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…

Sant Agustí defensà que el coneixement implica sempre la creença, però no a l’inrevés Aquesta manera d’entendre la fe s’oposa a la idea que la creença es fonamenta en l’absurd

Segons la qual el principi últim, la base primordial de l’existència, el fonament del jo i de l’ésser moral, la veritat, l’harmonia i la plenitud de l’home perfecte junzi arrelen sempre al bell mig, en l’equilibri i la moderació