Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
combinatòria
Filosofia
En Ramon Llull, sistema deductiu concebut com a mètode infal·lible de recerca de la veritat i d’adquisició de coneixements nous.
D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a la K Després,…
Francis Herbert Bradley
Filosofia
Filòsof anglès.
Exercí una gran influència en el neohegelianisme d’Oxford En The Principles of Logic 1883 continuà i perfeccionà la forma hegeliana de tractar els temes lògics propis del concepte tradicional d’aquesta disciplina, principalment les formes de judici i sillogisme S'interessà més tard per la lògica inductiva de Stuart Mill, i s’oposà, per contra, a l’utilitarisme moral, al qual contraposà la idea kantiana de bona voluntat com a principi de validesa universal En Appearance and Reality 1893 barrejà hegelianisme i spinozisme, amb un sentit místic poc hegelià, que posà la superació de les…
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
taula
Filosofia
Instrument lògic de l’art de Ramon Llull que té com a funció la construcció dels judicis i del sil·logisme.
Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels segons i determina llur…
mediació
Filosofia
Activitat pròpia d’un agent, un terme, una realitat o un principi intermediaris, com és ara la del demiürg platònic, la del terme mitjà en el sil·logisme aristotèl·lic, etc.
Una importància peculiar té el concepte de mediació en Hegel, en el sentit de moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret Com a negadora de tot salt i alhora de tot immobilisme en el real, la mediació hegeliana fou criticada per Kierkegaard i fou recollida, bé que també transformada en el seu significat concret, pel marxisme, per tal com és inseparable d’una concepció dialecticoracional de la realitat
Aristòtil

Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…