Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
positiu | positiva
Filosofia
Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica.
S'oposa a especulatiu , metafísic , etc
mediat | mediata
Filosofia
Que, respecte a un altre ésser o un altre terme, no es relaciona directament amb aquest, sinó mitjançant un tercer.
escrits acroamàtics
Filosofia
Els escrits d’Aristòtil que contenen la seva obra científica i que no eren destinats al públic, sinó als deixebles.
instant
Filosofia
.
La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el temps no és una…
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
conceptualisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que afirma que els universals no són sinó conceptes de la ment humana que es refereixen a particulars semblants.
És una posició intermèdia entre el realisme i el nominalisme El primer conceptualista fou Pere Abelard, bé que Aristòtil n'és, en certa manera, un precedent
teoria
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.
Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una respectiva…
ontològic | ontològica
Filosofia
Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home.
S'oposa tant a òntic com a lògic
atomisme
Filosofia
Doctrina filosòfica iniciada per Leucip, desenrotllada per Demòcrit i represa pels epicuris segons la qual els principis de la realitat són els àtoms i el buit.
Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme renasqué a l’edat…