Resultats de la cerca

En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit

Professor a Gottingen 1960-68, Basilea 1868-71 i Dorpat 1971-88, fou molt influït per Leibniz Elaborà una filosofia que concep la subjectivitat i els seus elements constitutius com a immediats i fonamentals, per tal com a partir d’ells s’origina tot coneixement de la realitat Les seves idees tingueren una considerable influència en diversos països eslaus Obres seves són, entre d’altres, Neue Studien zur Geschichte der Begriffen ‘Nous estudis per a la història dels conceptes’, 1876-89, Die wirkliche und die soheinbare Welt ‘El món real i el món aparent’, 1886, Neue Grundlegung der…

Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant una distinció…

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà…

Consagrada per F Hegel com a categoria dialèctica, contraposada a l’ en si del qual és l’antítesi però radicalment vinculada a ell —com a mediació i negació dialèctica en virtut de la qual l’ en si esdevé en si i per a si —, la noció del per a si ha estat reinterpretada per JP Sartre en un sentit radicalment nou el de pura intencionalitat o consciència, que en fa quelcom absolutament contradictori i no susceptible de síntesi amb l ’en si

Segons Kant, el dogmatisme fou conreat per tota la metafísica anterior a ell, i en aquest sentit hom contraposa dogmatisme a criticisme En un sentit més ampli, hom parla de impròpiament del dogmatisme en oposició a l’escepticisme

Estudià teologia a Jena i es dedicà, en privat, a l’estudi de la filosofia, en especial el sistema de Kant, al qual envià el manuscrit de la seva primera obra, Versuch einer Kritik aller Offenbarung ‘Assaig d’una crítica de qualsevol revelació’, 1792, que li donà un gran prestigi El 1794 publicà la seva obra fonamental, Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre ‘Fonaments de tota la teoria de la ciència’, i fou nomenat professor de filosofia a Jena, d’on hagué de sortir en ésser acusat d’ateisme Passà a Erlangen 1805, Königsberg 1806 i Berlín 1809-14, on fou, a més, el primer rector de la…

Fortament afectat per l’ambient religiós de la seva família —el seu pare li féu estudiar teologia— i per la relació amb Regina Olsen —amb la qual renyí perquè creia no poder-s’hi casar sense revelar-li el seu “secret”, la seva “creu privada"—, la seva obra es caracteritza per una doble polèmica contra el racionalisme de Hegel el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de l’home i contra l' establishment politicoeclesiàstic del seu país Enfront de la “mediació” hegeliana, Kierkegaard insisteix en la “diferència infinita” i subratlla la prioritat…

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…

Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…