Resultats de la cerca

Nebot de Plató, el succeí en la direcció de l’ Acadèmia des del 347 aC S'oposà a la doctrina de les idees, i proposà de substituir-les pels nombres, com a entitats supremes També rebutjà la idea platònica del bé, que substituí per la raó

Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual substituí 1195 com a metge de cort És autor d’una introducció a la lògica, Kitāb al-madḫal li-sina'sy al-manṭiq , inspirada en al-Farābī i l' Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l' Urǧūza d’Avicenna sobre medicina

De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15

Fou professor a les universitats de Breslau 1907-16, d’Hamburg i, després d’emigrar 1933 als EUA, de Durham, destacà en l’estudi de la psicologia diferencial i de la personalitat, on introduí el terme de “coeficient mental”, que l’escola de Terman substituí després pel de “coeficient intellectual” Fou també un destacat representant de la filosofia personalista Entre les seves obres cal destacar Helen Keller 1905, Person und Sache ‘Persona i cosa’, 3 volums, 1906-24, Differentielle Psychologie ‘Psicologia diferencial’, 1911 i Allgemeine Psychologie auf personalistischer Grundlage…

Deixeble del cínic Crates i del megàric Estilpó, després de molts anys d’estudi, vers el 300 aC, fundà a Atenes la stoà estoïcisme , escola que rebé el nom del pòrtic prop del qual Zenó acostumava a reunir-se amb els seus deixebles Només es conserven fragments de les seves obres Sembla atribuïble a ell la divisió de la filosofia en ètica, física i lògica i l’inici de l’estudi de la relació entre pensament i parla motiu pel qual els seus seguidors impulsaren l’estudi de la retòrica pel que fa a la física, substituí el dualisme platonicoaristotèlic per un monisme materialista Se…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265…

Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…

La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers,…

Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia…

Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat…