Resultats de la cerca

El seu valor, incessantment defensat o rebatut per uns o altres dels més grans representants de la història de la filosofia, ha estat positivament interpretat en un sentit teològic fides quaerens intellectum per Karl Barth déu

Rector de Silla Horta Formava part, sembla, de l’incipient grup lullià de València Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic 1390

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució analogia de l’ens l’oposició a la distinció real defensada pel tomisme entre essència i existència i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho…

Fill de Jaume Bofill i Mates Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona Des d’una perspectiva tomista, la seva reflexió metafísica arrenca de l’experiència dels límits de la mundanitat per arribar, després de descobrir-hi un ordre de significacions últimes, a la unió efectiva i afectiva amb Déu Pensa que la filosofia ha de transcendir l’aprehensió de les essències amb la implantació de l' objectus en l' actus essendi , i aquesta amb la inscripció d’aquest acte en el dinamisme teològic que culmina amb la unió personal amb l’Ésser absolut Escrits La escala de los…

Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i  Jeroni Pau  Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica  Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…

En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes exclouen…

Jesuïta 1564, el representant més destacat de l’escolàstica del s XVI, professà filosofia i teologia a diversos collegis de l’orde a Castella, a Roma i, finalment, a Coïmbra Conegut també com a doctor eximius , interpretà lliurement Tomàs d’Aquino i establí, així, el que hom ha anomenat suarisme , i la seva influència fou decisiva no sols sobre el seus contemporanis, àdhuc entre els protestants, ans també en figures posteriors, com Leibniz aquesta influència, d’altra banda, es donà tant en l’àmbit de les qüestions filosòfiques com, sobretot, en el camp del dret i la política Expressió típica…

Jesuïta 1899, cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París 1922-28, deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb EVincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític recorregué una gran part de l’Orient l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop sinanthropus pekinensis , el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir Després de la Segona Guerra…