Resultats de la cerca

Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució analogia de l’ens l’oposició a la distinció real defensada pel tomisme entre essència i existència i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho fins aleshores…

El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a…

Fou un dels pitagòrics més importants de la segona generació Se li atribueix tradicionalment la primera sistematització escrita del pitagorisme

Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals

Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència

Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc

Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…

Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc