Resultats de la cerca

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres, que representen les set virtuts i els set vicis capitals Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reelaboracions ulteriors de l’Art La figura constituïa un intent original de reduir a la lògica les diverses situacions de la vida moral

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament

Hom li atribueix les obres intitulades Sobre la natura i Les hores , on sembla que sostingué una posició escèptica en matèria de religió i en la qual s’anticipà a la doctrina dels epicuris sobre la mort Es dedicà probablement també a la gramàtica, en particular a qüestions de sinonímia

Deixeble del pitagòric Filolau de Tebes, apareix com a interlocutor de Sòcrates en el Fedó platònic i afirma que l’ànima és la mescla harmònica i proporcional dels contraris calent i fred, sec i humit que componen el cos humà, interpretació influïda pel seu mestre, autor de tractats de medicina Segons Plató, Símmies volgué ajudar Sòcrates a escapar-se de la presó

Deixeble d’Heràclit, inicià Plató en la filosofia

Fou deixeble de Sòcrates, i vers l’any 399 aC fundà, a Elis, una escola estesa després a Erètria semblant a la dels megàrics, però que destacava les qüestions morals i civils pràctiques Escriví dos diàlegs Plató el féu protagonista d’un dels seus Diàlegs

Hom sap que comandà la flota samiòtica que derrotà els atenesos 441-440 aC Resten uns quants fragments de la seva obra en prosa Sobre la natura o sobre l’ens , conservats per Simplici També el tractat pseudoaristotèlic Sobre Melissos, Xenòfanes i Gòrgies en dóna moltes notícies, i permet de suposar que representà la transcripció ontològica més sistemàtica i coherent del pensament de Parmènides

La seva personalitat, com a creador de l' atomisme , i la seva existència foren negades per l’escola epicúria i, a partir del 1880, per filòlegs importants Es pot conjecturar, però, que Leucip fou l’autor de dos tractats — El gran ordenament i Sobre l’intellecte —, inclosos probablement en el corpus de Demòcrit, el seu deixeble o collega

Darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià 529 El seu pensament gira entorn de les relacions entre l’u i el múltiple i s’orienta alhora cap al misticisme i l’escepticisme Escriví una Vida d’Isidor, filòsof, Dubtes i solucions sobre els primers principis i Dubtes i solucions al “Parmènides” de Plató

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa