Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
prova
Filosofia
Operació intel·lectiva per a reconèixer d’una manera indubtable i universal la veritat d’una proposició considerada en un principi dubtosa.
La prova pot ésser efectuada per demostració o per verificació
Donald Davidson
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Fou professor a les universitats de Stanford 1951-67 i de Chicago 1970 En els seus treballs sotmeté a crítica alguns conceptes molt utilitzats en filosofia analítica, com són els de decisió, acció i racionalització També s’interessà en l’establiment de formes lògiques en el discurs indirecte i de criteris de verificació en els llenguatges naturals Exposà el seu pensament en Decision-Making an Experimental Approach 1957 i Essays on Actions and Events 1980, entre d’altres
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre…
mètode científic
Filosofia
Mètode de coneixement propi de la ciència que combina les dades empíriques amb la formulació matemàtica de regularitats, relacions i generalitzacions sobre els esdeveniments i els objectes que conformen la realitat.
Té moltes semblances amb l’anomenat mètode hipoteticodeductiu , pel qual es verifica i es posa a prova una hipòtesi sobre un determinat fenomen natural que permeti construir una teoria científica sobre el seu funcionament i permeti predir-ne determinats efectes susceptibles de quantificació en el millor dels casos És central també en el mètode científic l’ús de la inducció per a formular proposicions generals a partir de les dades observades, les quals, en la mesura que sigui possible, s’obtenen a través de l’ experimentació Pel que fa a la quantificació en el procés de verificació o…
Alfred Julius Ayer
Filosofia
Filòsof i lògic anglès.
Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als…
positiu | positiva
Filosofia
Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica.
S'oposa a especulatiu , metafísic , etc
Karl Raimund Popper
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior…
fisicalisme
Filosofia
Doctrina neopositivista segons la qual l’únic criteri de veritat és la verificació positiva i empírica.
En són els principals representants Otto Neurath i Rudolf Carnap
creença
Filosofia
Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…
empirisme
Filosofia
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència, consistent en les dades de la percepció sensorial.
Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…