Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Rafael Mambla
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Mestre en arts a París 1534, on fou professor fins el 1538, que fou elegit professor de filosofia moral de la Universitat de Barcelona Publicà 1540 les seves lliçons de dos cursos 1538-40 De dialectica sive rationali philosophiae , que dedicà al vicecanceller Miquel Miquel, de qui elogia, en vers, la biblioteca, en un interessant pròleg, on es fa ressò dels professors hispànics de l’escola terminista de París, del cercle cortesà de l’emperador que conegué a Barcelona i de l’ambient cultural barceloní de l’època
,
Antonio Beccadelli
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Humanista italià, dit el Panormita.
Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a…
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona…
,
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell segons un gravat del volum primer de les seves Opera Omnia (Lucca 1775)
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Dret
Eclesiàstic, historiador i humanista.
Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…
,
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…