Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
fi
Filosofia
Allò en vista de què es dóna o és feta una cosa.
El fi, o la causa final, ha estat objecte de la reflexió filosòfica de tots els temps Sovint, tanmateix, és difícil de distingir entre causa final i causa eficient, i en ocasions, com en el cas de l’acció humana, el fi és àdhuc primer principi i motor de l’obrar D’altra banda, cal distingir l’ésser o el subjecte que es mou o actua en vista del fi fi formal o finis quo i el fi mateix fi objectiu o finis qui que el mou o el fa actuar convencionalment hom pot anomenar fi el primer i finalitat el segon, o a l’inrevés L’escolàstica establí, així mateix, altres diversos tipus de fi,…
filosofia del llenguatge
Filosofia
Part de la filosofia que reflexiona sobre el llenguatge, sigui com a instrument per a accedir a un coneixement veritable o des del punt de vista de la pregunta sobre el seu origen.
La reflexió sobre el llenguatge és tan antiga com la filosofia mateixa Plató veia en el llenguatge una eina que podia ser utilitzada sofísticament o bé com a recerca de la veritat En aquest sentit es pot dir que en els diàlegs de Plató hi ha el llenguatge de Sòcrates, recerca de veritat, i el llenguatge dels sofistes, retòrica buida La filosofia del llenguatge és anomenada com a tal a partir del s XX En gran part la filosofia del s XX fa fonamentalment crítica del llenguatge o anàlisi del llenguatge Les doctrines contemporànies que s’han ocupat del llenguatge es poden caracteritzar a partir…
androcentrisme
Antropologia
Filosofia
Visió del món i de la cultura des del punt de vista masculí.
eclecticisme
Filosofia
Mètode filosòfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees més acceptables amb vista a formar un cos doctrinal.
Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta
hàbit
Filosofia
Disposició a ésser o a actuar d’una determinada manera.
És un terme utilitzat sobretot per Aristòtil, per a reflexionar entorn de la natura humana, bé sigui des del punt de vista del seu comportament o dels seus coneixements Aristòtil distingeix dos tipus d’hàbit, l’hàbit com a categoria i l’hàbit com a qualitat Com a categoria, l’hàbit és només una disposició i per tant no implica una possessió permanent, sinó accidental L’hàbit com a qualitat és una possesió permanent, com per exemple quan algú posseeix una virtut Els escolàstics, en concret Tomàs d’Aquino, es preocuparen de la noció d’hàbit com a qualitat John Locke es preocupà del…
Oskar Becker
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià especialment problemes de lògica i de filosofia de les matemàtiques des del punt de vista de la fenomenologia de Husserl
modus tollens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i la negació del seu conseqüent, la conclusió, és la negació de l’antecedent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per *** Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
modus ponens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i l’afirmació del seu antecedent, la conclusió, és l’afirmació del conseqüent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per ***Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
bellesa
Representació de les tres Gràcies, Eufrosine, Talia i Aglae, divinitats de la bellesa
© Corel Professional Photos
Filosofia
Conjunt de gràcies o qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració.
El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…
sentit
Filosofia
Psicologia
Zoologia
Facultat d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina