Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també propugna l’establiment de…
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…
, ,
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
Ramon Llull
Historiografia catalana
Pensador, activista religiós i escriptor polifacètic.
Vida i obra Produí prop de tres-centes obres en llatí i català les obres que afirma haver redactat en àrab, s’han perdut en canvi es conserven traduccions medievals d’obres seves a l’occità, al francès, a l’italià, al castellà i fins a l’hebreu La seva biografia el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allu- nyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació i a l’oració Llull es presenta com el…
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Política
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…
, , ,
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…