Resultats de la cerca
Es mostren 1788 resultats
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
ria d’Aveiro
Ria
Ria de Portugal, a la costa atlàntica, separada de la mar per una franja sorrenca.
Al centre de la ria hi ha illes d’aigües baixes i aiguamolls Comunica amb l’oceà mitjançant un pas obert artificialment
el Grau
Pas
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que supera el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels termes de la Vall d’en Bas (Garrotxa) i de Rupit i Pruit (Osona), on es troba la masia i antic hostal del Grau
.
Grand Saint-Bernard
Sector italià del port de muntanya de Grand Saint-Bernard
© MPG
Pas
Port de muntanya dels Alps Penins, situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia (2.477 m).
Comunica el Valais amb la vall d’Aosta
pas dels Giovi
Pas
Pas dels Apenins Lígurs, a 472 m d’altitud, utilitzat per les vies de comunicació entre Gènova i el nord d’Itàlia, a través de les valls del Polcevera i del Scrivia i també, per la via fèrria (Gènova — Ronco Scrivia), per mitjà de dos túnels, un dels quals de 3 259 m de llarg.
portella de Joanantoni
Pas
Pas (2 650 m) entre les valls de la Valira d’Encamp (Andorra) i de la Llosa (Baixa Cerdanya), al territori andorrà, entre el pic de la portella d’Engaït (2 773 m) i el pic de la portella de Joanantoni (2 772 m).
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…