Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
Es-Sa‘íd
Geografia física
Nom àrab referit a la regió de l’Alt Egipte, és a dir, a la part de la vall del Nil situada al S del delta d’aquest riu, que constitueix el Baix Egipte.
Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor
estany des Peix
L'estany des Peix; al fons, es Vedrà
Ernest Prats Garcia (CC BY-NC-ND 2.0)
Albufera
Albufera al N de Formentera, que per la boca de l’estany des Peix comunica amb la mar.
La caseria i les Salines de sa Savina el separen de l’estany Pudent
Lagoa dos Patos
Albufera
Albufera de Rio Grande do Sul, al Brasil (250 km de longitud per 60 d’amplada).
Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo
albufera del Quadro
Albufera
Antiga albufera del municipi de Benicàssim (Plana Alta), al límit amb el de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal ( prats del Quadro
).
gola del Pujol Nou
Albufera
Gola de l’Albufera, la més septentrional, que travessa la Devesa al S del Saler, dins el terme de València.
estany Pudent
Albufera
Albufera al N de Formentera, la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
estany Gran
Albufera
Albufera, dita també estany de Corbera o de Cullera, situada dins el terme de Cullera (Ribera Baixa), 3 km al S del Xúquer.
Té uns 2 km de longitud i és alimentat per l’anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la séquia de Corbera És aprofitat per a la pesca, i a la riba hi ha restaurants típics
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…