Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
historiografia del catalanisme anterior al 1936
Historiografia catalana
En rigor, parlar d’historiografia pròpiament dita sobre el catalanisme abans del 1936 és un exercici a voltes forçat, que duu obligatòriament a basar-se en un seguit de línies interpretatives coetànies al moment de construcció i desenvolupament del moviment catalanista.
Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques…
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87), era el fill segon d’Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença, però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit.
Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…
,
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…