Resultats de la cerca

Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva ,  Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó ,  Serra d’Or  i  Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…

Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera,…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe  Trenta poemes  2000 Ha estat antologada a  Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX  1999 i  Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans  1999…

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…

Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït  en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats el 1377 i 1380…