Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Charles-Emmanuel Dufourcq
Historiografia catalana
Medievalista francès.
El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937 Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba,…
, ,
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…
, ,
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
Joan Vilanova i Piera
Historiografia catalana
Geòleg i prehistoriador.
Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat deMadrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic…