Resultats de la cerca

Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant Julià 1993, Collegi Fra Joan…

Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre altres obres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre…

És autor de Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barcelona, cabeza del principado de Cataluña, antemural de toda España la Haia, 1699, obra dedicada al rei Guillem III d’Anglaterra i stadhouder d’Holanda Després del setge de Barcelona de l’estiu del 1697 a mans de les tropes franceses del duc de Vendôme, la ciutat volgué defensar-se de les calúmnies impreses a França sobre aquest episodi El punt de vista de Barcelona –traïda suposadament pel virrei F Velasco i pel “partit” francès de la cort, que desitjaven la seva caiguda per signar la pau amb França– s…

Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…

Hereu i propietari del mas Puigcarbó, aquest pagès osonenc és l’autor d’un llibre de memòries escrit entre el 1589 i el 1633, amb algunes petites anotacions fetes pels seus successors El text és especialment interessant per les abundants notícies de tipus climatològic i per les referències a les bandositats locals Dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona 2001