Resultats de la cerca

Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…

Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns

Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón  i inclòs a Estudios críticos de filosofía, política y…

Vida i obra Filòsof i historiador Feu servir també els pseudònims F Vallhonrat , Fratello , fray Junípero i Fhater Basilio , i el nom i cognoms civils Estudià als maristes de Rubí fins que ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona 1915-24, que abandonà per incorporar-se als frares menors caputxins de Manresa 1924 Enviat a fer els estudis a Roma, obtingué el doctorat en filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i el diploma de biblioteconomia per la Biblioteca Vaticana L’any 1940 es doctorà en ambdós drets a la Pontifícia Universitat del Laterà Ordenat capellà 1927, fou destinat com…

Ingressà en l’orde teatí i fou ordenat de prevere Es dedicà a la investigació històrica i, sobretot, als estudis biogràfics de figures religioses Collaborà en publicacions com Ecclesia , Analecta Sacra Tarraconensia , Cristiandad , Regnum Dei , Providencia i Studia Entre la seva bibliografia cal destacar San Cayetano de Thiene, patriarca de los clérigos regulares 1950, San Andrés Avelino, clérigo regular 1962, El padre Fray Juan Alzina 1964, Hombres y nombres de nuestro ayer el convento de San Francisco de Paula 1969, El padre José Mariano Talladas CR 1970, Campos en el orden de…

Autor d’un gran nombre d’articles històrics, fou director del diari El Mercantil Valenciano i fundà el Heraldo Complutense El seu interès per la història el dugué a escriure un Curso elemental razonado de historia universal 1871, que es reedità en microforma el 1998 La seva principal aportació historiogràfica és l’obra Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894, del qual només edità el primer volum dels tres previstos Del 1892 és l’opuscle Descripción del sepulcro gótico descubierto en la capilla de San Francisco de Paula en la iglesia de los…

Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant Julià 1993, Collegi Fra Joan…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…

Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…