Resultats de la cerca

Fundat el 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el monestir rebé ben aviat els favors del casal de Barcelona, i posteriorment, dels comtes reis de Catalunya-Aragó Igualment, rebé nombroses donacions de la noblesa catalana, encapçalada per la casa de Cardona Ja al s XII, Poblet disposava d’una comunitat nombrosa, i es començà a forjar un règim senyorial que feu que més de 30 llocs i viles depenguessin del monestir Aquesta riquesa explica que el cenobi fos dotat d’un escriptorium , on es confeccionaren còdexs i pergamins de l’arxiu del monestir Es conserven inventaris d’aquestes…

És un dels arxius municipals més importants del País Valencià pel volum i l’interès de la documentació que s’hi conserva i perquè, en salvar-se de la destrucció generalitzada del 1936 —que sí que afectà en canvi l’arxiu parroquial—, els seus fons més antics es remunten al s XIII, al moment mateix de la conquesta i la colonització cristianes Custodiat en una sala de la cort local, no fou ordenat fins el 1751, quan, en compliment d’unes disposicions ministerials trameses a tots els corregidors del Regne de València, el consell de Sueca acordà habilitar un espai específic per a l’…

Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…