Resultats de la cerca

Aquest pagès benestant de l’Empordà reflectí en el seu diari molts aspectes relacionats amb l’oci de les classes acomodades rurals de l’època la caça, la pesca, el menjar i feu prolixes anotacions sobre la climatologia El manuscrit, actualment dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, ha estat editat una selecció de notes per E Prat i P Vila en Notes i dietaris de la família Fina 1998

Escriví articles de divulgació en el Diario de Valencia i en el Correo de Valencia , a més d’alguns poemes i comèdies És autor de Resumen histórico del señorío de Alcalatén y de la insigne fábrica de loza fina del Excmo Sr Duque de Híjar 1799, d’interès per a l’estudi de l’Alcora i la seva fàbrica de porcellana, i Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara y descubrimiento de su famoso templo de Venus 1821, un opuscle, en forma d’epistolari adreçat al pare Bartolomé Ribelles, en què descriu aquesta troballa arqueològica

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Argenter de professió mestre des del 1775, fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven Els seus escrits sobre…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…