Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Soler i Carnicer
Historiografia catalana
Escriptor i muntanyenc, divulgador del patrimoni valencià.
Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias , d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “ Rutas valencianas ” La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren recopilades…
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
Josep Pella i Forgas
Historiografia catalana
Historiador, polític i jurista.
Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Vinculat al catalanisme conservador, participà en la comissió que redactà el Memorial de Greuges del 1885 i formà part del nucli originari de la Lliga A més de nombrosos càrrecs polítics, Pella i Forgas tingué una forta implicació amb la societat civil barcelonina, en esdevenir president de l’Acadèmia de…
Josep Gumilla i Moragues
Historiografia catalana
Historiador i missioner jesuïta.
Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…
Josep Coroleu i Inglada
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1869, essent agregat a l’ambaixada espanyola a París, començà a collaborar en la premsa catalana com a corresponsal d’ El Telégrafo Tornat a Barcelona, conegué Josep Antoni Buxeres 1820-1884, jurista i escriptor, que determinà la dedicació de Coroleu al món de la investigació històrica Buxeres fou el fundador de l’Associació Rural Catalana, el 1874 defensà la Restauració però des de plantejaments regionalistes i incità…
microhistòria
Historiografia catalana
Tècnica d’anàlisi històrica fonamentada en la reducció de l’escala d’observació i en l’estudi intensiu del material documental.
Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…
Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,
Fèlix Amat de Palou i Pont
Historiografia catalana
Historiador de l’Església, filòsof, teòleg i lexicògraf.
Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir de Poblet, i Fèlix Torres i Amat, nebot i apadrinat seu S’instruí primer amb…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia catalana
Estudiós del passat medieval català, considerat el primer historiador modern de Catalunya i un dels pares de la història econòmica.
Vida i obra També es distingí com a filòleg i com a polític Utilitzà, almenys en tres ocasions, els pseudònims de Pedro Fernández , Ramón Miguel Palacio i Antonio Filopolita Era membre d’una noble família originària de Girona El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada recentment per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la…