Resultats de la cerca

Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…

Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els estatuts, que…

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…

Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…