Resultats de la cerca

La fundació del Grup amb el nom definitiu es feu a Verdú el 1976 i, posteriorment, la seu se situà a l’arxiu comarcal de Tàrrega Concentrà des dels inicis gran part dels seus esforços en la reunió d’estudiosos en grups de treball En aquest sentit es creà una comissió que es reunia periòdicament els seus membres eren d’Agramunt, de Bellpuig, de Cervera, de Guimerà, d’Artesa de Lleida, de Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega i de Verdú Amb el temps, els membres i les poblacions representades s’anaren multiplicant i el 1981 foren proposats els estatuts de l’entitat Les activitats del grup, que es…

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

Membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, s’ocupà de la història de l’orde franciscà al qual pertanyia amb obres com La Universidad de Lérida y los franciscanos 1936 i Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1959 També feu diverses recerques sobre la història local de les terres de Ponent amb llibres com Antiguos impresores y libreros de Lérida 1944 i Historia de la villa de Ager 1961 Deixà manuscrita una important Història de Balaguer

Interessat sobretot en la història de la seva ciutat i del Regne de Múrcia, a la capital del qual visqué durant molt de temps, les seves obres tenen un interès especial a les terres del sud valencià Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquistas del reyno de Murcia, con la redempción del castillo de Orihuela, donde se ilustra casi toda la nobleza de España 1608, en la qual fa referència a una altra obra seva Anales de las Chrónicas del reyno de Murcia , que potser no es publicà mai

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista, i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre els militars catalans Prim  1985, Joffre , 1986 Tristany  1988 i Cabrera  1989 i els llibres de temàtica documental Per …

D’ençà el número 13 1999 porta el subtítol Història, economia i cultura de la Segarra És una revista pluricientífica que tracta de divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, sigui en temes d’història, geografia, costums i tradicions o d’altres Hi collaboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de Lleida en general, entre els quals destaquen Josep M Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Miró i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat El primer director de la revista fou Albert Llona…

Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del…

El nom de la revista revela el topònim d’origen basc de l’Urgell Es tracta d’una publicació impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l’objectiu d’omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l’àmbit de les publicacions d’estudis i investigacions En aquest sentit, la revista s’entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes La seva evolució està vinculada a la participació d’altres institucions la Diputació de Lleida i la Generalitat de…

Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges tortosins 1980 El…