Resultats de la cerca

És autor de la History of Civilization in England 1857 Intentà d’aplicar les teories evolucionistes de Darwin a la història

En depèn la depressió de l’horitzó i, per tant, la correcció a aplicar a l’altura observada per tal d’obtenir l' altura aparent

Cada vogador s’asseu en un banc corredís proveït de rodetes que es mou damunt d’uns carrils, de manera que pot aplicar a la voga la força de les cames, a més de la dels braços Hi ha set tipus d’ outrigger olímpics les especialitats olímpiques són de 2 i 4 remers sense timoner i de 2, 4 i 8 remers amb timoner rem Una variant és l’ esquif

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Estudià l’evolució de la població de Frankfurt als ss XIV i XV i altres temes d’història medieval Seguint Johann Karl Rodbertus, féu una interpretació de l’esclavitud, i configurà tres fases de la història econòmica, segons les quals, en el període de l' oîkos , el bescanvi no fa cap paper significatiu a l’economia de les ciutats medievals hi ha un cert bescanvi de productes finals, però hom no treballa per a aquest bescanvi el tret característic de l’economia moderna és que l’intercanvi passa a primer pla i fins i tot els productes semielaborats s’orienten cap al…

L’arqueig té per funció d’expressar la capacitat d’aprofitament comercial del vaixell, i té, per tant, molta importància des del punt de vista fiscal Hom pot considerar l' arqueig total o tonatge de registre brut TRB, que és el volum d’un vaixell comprès entre el pla i la coberta d’arqueig més el de tots els espais tancats situats damunt aquesta coberta, exclosos els tancs de llast o bé l' arqueig net o tonatge de registre net TRN, que és l’obtingut en restar a l’anterior els espais necessaris per als diferents serveis del vaixell De l’arqueig total depenen el nombre d’homes de la dotació,…

Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan…

Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…

La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…