Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
balança aerodinàmica
Transports
Mecanisme per a la mesura de les forces i els moments aerodinàmics en l’assaig d’un model sotmès a un flux d’aire en un túnel aerodinàmic.
ombra aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes amb diferents perfils aerodinàmics
© Fototeca.cat
Transports
Zona situada darrere d’un cos que es desplaça per l’aire i en la qual la turbulència produïda pel moviment del cos modifica molt sensiblement el flux aerodinàmic.
aerodinàmic | aerodinàmica
Física
Transports
Dit de la forma afuada o perfilada d’un cos, especialment d’un vehicle, la qual li permet de reduir la resistència que el fluid en què es mou oposa al seu desplaçament.
Hom parla aleshores d’un cos amb forma o perfil aerodinàmic
eix aerodinàmic

eixos aerodinàmics: XD , eix de resistència aerodinàmica; ZL , eix de sustentació aerodinàmica; YC , eix transversal
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte al vent relatiu instantani, amb origen al centre de gravetat de l’aeronau o al punt escollit per a referir els moviments de les forces.
Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau
aleta marginal
Transports
Superfície aerodinàmica muntada a l’extrem longitudinal de les ales d’alguns avions i aproximadament perpendicular al pla d’aquestes.
La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta
regla de l’àrea
Transports
Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.
Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla…
compensació
Transports
Reducció de l’esforç necessari per a la correcció de la posició de vol d’una aeronau, mitjançant la disposició d’una part dels alerons i dels timons de direcció i de profunditat davant la línia de frontisses.
Damunt aquesta línia actua una força aerodinàmica l’acció de l’aire o estàtica contrapesos o servomotors que facilita el moviment dels alerons i dels timons
botavara
Botavara
© Fototeca.cat
Transports
Perxa subjecta a un pal per l’extrem de proa i maniobrable pel de popa amb l’escota.
És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…