Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de la mesura d’aquests dos…
clinòmetre
clinòmetre
© Fototeca.cat
Transports
Instrument de bord, usat per a mesurar l’amplitud dels balanços del vaixell, com també l’escora.
Consisteix en un índex, a manera de pèndol, l’extrem inferior del qual es desplaça al llarg d’un cercle graduat situat en el pla transversal del vaixell
arquitectura naval
Transports
Art de projectar i construir vaixells.
L’arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell La primera estudia i projecta la construcció d’un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc La teoria del vaixell l’estudia com a vas flotant, tenin en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan s XVIII i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al s XIX Cal destacar la importància dels…
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
quilla de balanç
Transports
Cadascuna de les dues planxes o estructures de secció triangular que són fixades, generalment una a cada banda del pantoc, en els dos terços de l’eslora d’algunes embarcacions, especialment els vaixells grans, per tal de reduir l’amplitud del balanç.
És anomenada també aleta estabilitzadora
mar
Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra…