Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
soc
Transports
Tecnologia
En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual, còncava o convexa, va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament (folre de fre).
En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los
estop
©
Transports
Senyal de circulació.
Collocat en un encreuament, adverteix els vehicles que el troben que no sols han de cedir el pas als vehicles que circulen per l’altra carretera, sinó que, com a mesura de precaució, han d’aturar-se totalment, encara que per l’altra carretera no hi circuli cap vehicle, i poden reprendre la marxa quan la circulació ho permet
autoestop
Transports
Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle per tal de fer-se transportar gratuïtament.
Aquest costum ha arrelat i s’ha estès per molts països, alguns dels quals l’han reglamentat han estat creades federacions d’autoestopistes, amb documentació i assegurances especials
marxa a vista
Transports
Marxa d’un ferrocarril tal que el maquinista pot aturar-lo en el tros de via que veu directament.
barrera de seguretat
Transports
Dispositiu, especialment una xarxa, emprat en els portaavions quan falla el dispositiu de retenció per tal d’aturar les aeronaus que hi aterren.
fusa
Transports
Acció de lliscar, un bastiment lliure d’amarres, damunt els pals enseuats, sense aturar-se fins que resta surant en la mar, avarada.
embragatge
Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
petard
Transports
Càrrega explosiva que, fixada damunt un carril, explota en ésser pitjada pel tren, per tal d’avisar el maquinista que l’ha d’aturar immediatament.
míssil
Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…