Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cadena Decca
Transports
Sistema d’orientació hiperbòlic ideat a la Gran Bretanya, constituït per quatre emissores de radiofreqüència en ona contínua disposades en forma d’estrella.
La central és anomenada principal , i les altres tres, auxiliars cadascuna radia en una freqüència distinta, mentre que la principal radia totes les freqüències alhora sincronitzades amb les emissores auxiliars En un punt, la diferència entre les fases dels senyals rebuts de cadascuna de les tres emissores auxiliars i de la principal defineix la diferència de distàncies entre el receptor i l’emissora principal i entre el receptor i l’emissora auxiliar considerada La posició del receptor és determinada per la intersecció de les hipèrboles que representen…
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
velomotor
Transports
Bicicleta proveïda d’un motor auxiliar.
En els models inicials, el motor arribava a ésser de diversos cavalls i podia ésser acoblat pel mateix usuari popularment s’estengué el nom de mosquit , que era un motor de poca cilindrada Cal distingir-lo del ciclomotor que originàriament duu el motor incorporat de fàbrica En el pas de transició entre tots dos conceptes hi hagué el popular Velosolex dit també ‘bicicleta de monja’, que sortia de fàbrica amb el motor incorporat però amb totes les característiques dels velomotors gas fix, una sola marxa sense mecanisme d’embragatge, estructura de bicicleta, etc Posteriorment aparegué, com a…
locomotora elèctrica

Locomotora elèctrica (BB 15.000)
© Fototeca.cat
Transports
locomotora accionada per motors elèctrics alimentats pel corrent que la locomotora rep de la línia de contacte (catenària o tercer carril).
El retorn del corrent té lloc per la via, a través dels eixos i de les rodes Segons el sistema d’electrificació, hom empra corrent continu de 1 500 V o de 3 000 V, o bé altern monofàsic de 50 Hz i 25 000 V o de 16 2/3 Hz i 15 000 V Hi ha també locomotores elèctriques policorrent, que poden circular per línies diversament electrificades locomotores bicorrent, tricorrent i quadricorrent Els motors elèctrics de tracció van penjats al bastiment del bogi i són sotmesos a les oscillacions de la suspensió En el sistema clàssic el motor va semisuspès suspès pel nas i recolzat sobre l’eix el motor…
acoblament
Transports
Unió dels dispositus de tracció i dels circuits auxiliars de dos o més vehicles per a constituir un tren.
L’acoblament és realitzat mitjançant dispositius prevists als extrems encarats dels vehicles, els quals transmeten, de l’un d’aquests vehicles a l’altre, l’esforç de tracció, el corrent elèctric per a l’enllumenat i la calefacció, el buit o l’aire comprimit de frenada i el vapor o l’aigua de calefacció L’esforç de tracció és transmès per l'enganxall, i els altres circuits són empalmats per connectors independents o incorporats als enganxalls automàtics L’acoblament permet igualment de conduir el tren des de més d’un lloc de conducció
box
Transports
Lloc destinat a l’assistència tècnica i als serveis auxiliars dels ginys que participen en una cursa d’automòbils o de motocicletes.
cintó
Transports
Tira de fusta que envolta els costats d’una embarcació per damunt del folre exterior, emprada especialment en remolcadors i en d’altres embarcacions auxiliars per a protegir-ne el buc en llurs freqüents atracades.
vaixell

Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…